ROOTS & FRESH III

En el programa #006 del 17 de novembre, vam presentar cuatre novetats centrades en el funk instrumental.

Tot i això, per començar la secció, va tocar una mica de soul modern amb un ull posat al passat. Raphael Saadiq, cantant, compositor i productor de llarg recorregut, estrena la seva cuarta decada amb el seu cuart disc en solitari. Sense oblidar, cap al final de l'àlbum, els seus orígens dels noranta, ens presenta un grapat de grans temes soul amb esperit vintage.

El següent àlbum és de l´estiu de 2007 però mereix estar en aquest apartat contemporani. Daptone Records, que en 2007 també va editar el disc de Sharon Jones, és la discográfica de The Budos Band, un grup de Nova York format per 11 membres amb formació jazzística que han optat per l'afro-soul instrumental, tal com ells mateixos es defineixen. Tot i que es poden observar traces de deep funk i jazz.
En tot cas, aquest allau de metall i percussió el podreu enmarcar en una pel.licula. Una d´acció on no sortirà Daniel Craig però sí Fred Williamson.

Continuem amb uns novatillos que, a més, venen desde Brighton, United Kingdom. Novatillos en el bon sentit. Per la nova energia que ens poden aportar i l´oportunitat de veure shows de pur funk instrumental amb la bogeria de les persones joves

Porten junts desde 2005 i ara fa poc han tret el seu debut, que porta el mateix nom que el grup: The Grits. Han sigut editats per Freestyle Records y ja tenen bons padrins a la radio britànica. No és per menys perque demostren un gran control dels tempos, una mesurada i oportuna introducció de recursos moderns i la promesa de un directe poderós amb temes curts i explosius.

The Grits @ youtube.com

Anem una mica més al nord, fins a Glasgow, per presentar una proposta menys convencional que les anteriors. Coz Littler, que es presenta artisticament com a Mr. Chop, és propietari d´un estudi de gravació que te com base les gravacions vintage, amb tecnología antiga però de gran qualitat sense oblidar les ultimes eines creatives. La seva obra també opta per aquesta mescla i te una proposta de psycho funk, amb una harmònica vocal y uns ritmes que ens podrien portar a Ocean’s 14. Tot i que acaba de publicar el seu disc de debut amb Now-Again, una filial de Stones Throw, presentarem un tema del seu EP del mes de juny per anar fent boca.

Acabem amb una super banda de nova creació: Menahan Street Band. Membres dels Dap Kings, d'Antibalas, de El Michels Affair i de Budos Band s´han reunit sota les ordres del productor Thomas Brenneck (Sharon Jones, Amy Winehouse) per treure el disc “Make the road by walking”, nom inspirat en una organització social del barri i, suposem, en els versos de Machado.

De la mateixa manera, el nom de la banda ve del local d´assaig que han utilitzat al carrer Menahan de Brooklyn, on han aconseguit mezclar fantasticament un arsenal d´instruments, produir un so influenciat pel passat però adaptat al present. Podem pensar en Curtis Mayfield o en Mulatu Astatke, sense oblidar que tenim davant un grup de joves musics amb molt de talent.

Podriem demanar una mica més d´energia i ràbia però, per una banda, ja hem tingut una mica aquesta nit i, per l´altra, sempre s´ha de tenir en compte la part suau i sutil de la música.

ROOTS & OBAMA II

Dilluns parlavem d´un oportunitat històrica i avui, divendres, parlem d´una gran resposabilitat. Barack Obama ha estat escollit president dels EUA i s´enfronta a una situació complicada. Tot i això, la primera etapa, ser el primer president de raça negra (de mare blanca en el seu cas) dels Estats Units ja és un fet.

Per il.lustrar aquest esdeveniment, vam punxar un tema composat pel geni de Nova Orleáns, Allen Toussaint (del que segur ens ocuparem un altre dia) que va ser enregistrat el 1973 en el disc de debut de les Pointer Sisters, cuatre germanes que amb aquest album van encetar una carrera de més de trenta anys, amb tot tipus d´aventures i registres. Yes We Can Can!

Una altra consequència de les eleccions nordamèricanes serà que un dels pitjors dimonis que ha conegut el mon deixarà la seva situació de poder. Un personatge que, junt amb els seus complices, ens ha portat fins on estem ara.

Una de estrelles del segell Motown Records, que més brillaven el 1970 eren The Temptations. El gener de 1970 van treure un LP amb el títol “Psychedelic Shack”, on estava inclós el tema War. La gent, sobretot els que estaven contra la guerra de Vietnam, van começar a demanar que publiquessin el single pero els caps de la Motown no volien que les seves estrelles poguessin malmetre la seva imatge amb un tema tan compromés.

Van anunciar que treurien el single però van escollir un altre cantant per tornar a gravar la cançó. Edwin Starr venia d´una discográfica petita que havia estat comprada per Motown i havia tingut un exit relatiu, va dir que estaria encantat de fer el tema, el van publicar el juny d´aquell mateix any i va ser un hit absolut gràcies a la seva ràbia, el dramatisme i la intensitat que hi posava, tal com podem apreciar.

Edwin Starr va tenir alguns exits més, va marxar a viure a Anglaterra a mitjans dels setanta on va continuar la seva carrera amb algun tema disco i com a ICONA absoluta del circuit anglés de Northern Soul. Va morir el el 2003, curiosament pocs dies després de que comences l´ocupació nordamericana d´Irak.

ROOTS & ROTS I

Aquesta secció estarà dedicada al que trobo que són les arrels humanes del ritme. Parlo simplement del que notem al nostre estòmac, quan un baix o un timbal posen en marxa alguna cosa que tenim amagada al cervell.

Des que em vau proposar aquesta col.laboració tinc molt clar qui l´estrenaria. Us porto un fantástic tema hiphop que un trio de Barcelona van gravar per Galleta Records aquest 2008.

Ells es diuen El Gremio, són ElFeo1, Nerko i DJCode. Podeu escoltar la cara A del primer single al seu Myspace.

Com a segon plat del día tenim una bona ració de disco dels setanta.

Stereo MC's van utilitzar un sampler d´aquest tema pel seu hit de 1992, 'Connected'. Una gran cançó que recorda als últims dies del Madchester i The Haçienda.

Però no hem vingut per això. Ara agafarem el Concorde desde Londres el 1992 i aterrarem a Nova York el 1978. Directes a Studio 54. La era disco està acabant però encara te bona salut. Un dels seus artistes és Jimmy Bo Horne, que ara encara viu a la seva Palm Beach natal, a Florida i es dedica a promoure concerts sense descartar una tornada al mon discogràfic. Després de treure alguns singles que van tenir força exit com “Spank” va provar amb aquest tema que es titula “Let me be your lover”. Sí, estem d´acord, totalment pensat per la pista. Per tant, ara ens aixecarem, penjarem la bola de miralls, engerarem les llums de colors i a ballar. Tothom a ballar.

Jimmy Bo Horne - 'Let Me Be Your Lover' (1978) - Download

Per acabar, una debilitat personal: el músic de Jazz etíop Mulatu Astatke. De ben segur que el podrem escoltar més vegades en aquesta secció, però ara mateix és totalment necessari mencionar el concert que el 17 d´abril de 2008 va fer amb la banda de afro/jazz/funk/hiphop londinenca The Heliocentrics al Cargo de la capital anglesa. Una excelent combinació entre l´experiencia de Astatke, les seves delicioses composicions i la força d´uns joves que donaran molt de joc en el futur.

Si heu arribat fins aquí, no puc més que oferir la gravació del concert com a petit regal. El so és força bo:

Mulatu Astatke & The Heliocentrics - 17 Abril 2008 - Cargo, London

Part 1
Part 2