The Painted Word: La Meravellosa Derrota de Dan Treacy


Avui parlem d’uns dels discos que provenen més del fons del seu creador. Em refreixo al "The Painted Word" de Television Personalities, el seu 4rt LP. Avui, aleshores, toca parlar de Dan Treacy.
Els seguidors de la banda que es van enganxar amb l’"And don’t the kids just love it" i el seu punk-pop destartalat i urgent, poc a poc van anar veient que la cosa s’ennuvolava i a l’alçada del disc que ens ocupa això és qualsevol cosa menys una festa. Els que buscaveu referències discogràfiques per a balls de diumenge, almenys avui us heu equivocat.
Al "The Painted Word" hi ha costumisme àcid, sí, com en tots els seus discos (sovint se l’ha assenyalat en aquest aspecte com un digníssim hereu de Ray Davies dels Kinks) però el to que predomina és agre. Són les reflexions d’un home que no es talla de mostrar-nos la seva feblesa emocional. Aquí hi ha soledat i crits d’ajuda per a una ànima que gairebé ha perdut tota fatxenderia. Això sí, Dan Treacy està desesperat, però amb elegància. I aquesta el porta a escriure una de les cançons més meravelloses que s’han fet mai sobre la miseria personal. "Someone to share my life with", on amb una claredat que posa la pell de gallina confessa sense embuts que no vol una noia que li rigui les gràcies ni que li faci cas de tot el que digui. Simplement vol algú amb qui compartir la seva vida.
Ja hem advertit que aquest post no és una descripció de xauxa i podem afegir que aquest no és segurament el disc ideal per a conèixer la banda. Però bé, gràcies a treballs com aquest, Dan Treacy té el prestigi que té, sempre entre un petit comité en el que això sí, hi trobem fans ilustres com Pete Doherty o Kurt Cobain. El primer, enfant terrible mediàtic del pop anglès ha declarat més d’una vegada i amb considerables dosis de frivolitat que Dan Treacy, amb un historial que comprèn adicció a l’heroïna, temporades a la presó alcoholisme, i episodis de homeless, és un model vital per a ell. El segon, l’exlíder de Nirvana, en una gira pel Regne Unit va ser preguntat per un grup capaç de fer-lo plorar. Cobain s’ho va pensar poc i va dir: Television Personalities.

Avui en dia, Dan Treacy està mitjanament rehabilitat i fa un parell d’anys va ser capaç de treure un disc meravellós, el “My Dark Places” on alternava el to depressiu amb gamberrades de pop casolà marca de la casa. La notícia és, que després de dos plantons al Primavera Sound, està en peu un tercer intent per dur-lo a Barcelona. Està programada una actuació de la banda el pròxim 7 de març. Si Treacy acaba compareixent, es pot esperar de tot menys un concert convencional i professional. Però, es clar, de manera pretesa o no, ell mai ha estat ni convencional ni professional.

Descarrega'l aquí: http://www.divshare.com/download/1461473-f4c

AUDIO PROGRAMA #009 - 15 DESEMBRE


Disponible per a descàrrega al següent link:

Buscant Jeff Mangum - 15/12/08

PROGRAMA #009 (15 de desembre)

Avui, a Buscant Jeff Mangum disfrutarem de quatre novetats aportades per The Dutchess and the Duke, Little Joy, The Acorn i CAuse-CONmotion.

CAuse-CONmotion!

El monogràfic estarà dedicat A "Fotógrafo del cielo", segon disc de Surfin' Bichos editat el 1991.

Finalment, la secció de música negra continuarà per camins funk, amb especial atenció a una important font d´educació musical: les high school bands.

Recordeu, aquesta nit en directe a partir de les 23h a Ràdio Ciutat Vella. Demà en diferit aquí mateix i al nostre podcast.