YOU CAN'T HIDE YOUR LOVE FOREVER D'ORANGE JUICE: ELS PADRINS DE L'INDIE

Orange Juice van començar la seva trajectòria musical a Glasgow finals dels anys 70, amb el nom de The Nu-Sonics, molt influenciats pel punk, però també pel northern soul, la música disco o la motown. Liderats pel gran Edwin Collins i pel guitarrista James Kirk, van fitxar pel segell Postcard (el mateix que tenia a The Go-Betweens, Josek K o Aztek Camera quan tots aquest grups estaven començant), on van editar quatre singles.

Només amb aquests singles editats i molts concerts a l’esquena Orange Juice van començar a fer-se un nom i van reclutar un grup de fans fidels. Això els va portar a signar un contracte amb Polydor, on van gravar el seu primer treball.És a dir, que van abandonar el segell petit que els havia apadrinat per pasar a multinacional que tenia The Jam o Siouxie and the Banshees. De fet, pràcticament totes les cançons de You Can’t Hide Your Love Forever són de l’època de Postcard, així que el que van fer van ser regravar-les i afegir-hi un parell de noves cançons, entre elles una versió de Love Love Love de Al Green –proposada per la discográfica-.

Un dels punts forts de Orange Juice eren unes lletres romàntiques, melancòliques i cíniques, guitarres cristal·lines, vents i un toc northern soul, que fan que es consideri aquest disc com el punt d’inici de l’indie, i que converteixen Orange Juice en els pares espirituals de molts grups que vindrien en els anys posteriors, com per exemple els Smiths. Però més enllà d’estils, el que està clar és que You Can’t Hide Your Love Forever és un dels discos de debut més importants dels 80, com a mínim.

Tot i el rotund èxit creatiu que va suposar el seu debut, el pas d’una discográfica petita a una multinacional com Polydor no va tenir el resultat esperat en un principi, ja que You Can’t Hide Your Love Forever no va tenir un gran èxit, i no va ser fins el seu segon treball, Rip it Up, que van aconseguir introduirse en un públic més majoritari.

Abans d’aquest èxit amb Rip it Up, les tensions internes al grup havien fet que James Kirk i el batería Steven Daly abandonéssin Orange Juice. De fet, el grup va tenir en els següents anys molts canvis de formació, mantenint-se Edwyn Collins sempre al davant de les operacions, però sense aconseguir tenir una banda estable. Finalment l’any 85 i després del fracàs comercial del seu tercer treball, van ser expulsats de Polydor i Collins va anunciar la dissolució de Orange Juice.

Però com la moda de resucitar grups està a l’ordre del dia, sembla que Collins s’ha decidit a fer reviure a Orange Juice, com a mínim per fer alguns concerts a Glasgow. S’haurà d’esperar per saber si aquest retorn és només per fer uns pocs concerts o si s’embarquen en una gira més àmplia. Edwyn Collins mai ha abandonat el món de la música i ha tingut una carrera en solitari amb bastant d’èxit (sobretot amb aquell tema dels 90 que es deia Girl Like You), però és cert que la tornada de Orange Juice és una doble bona noticia perque també vol dir que Collins està bastant recuperat de la doble hemorràgia cerebral que va patir el 2005 i que va estar a punt d’acabar amb la seva vida.