Divisa

El programa i el blog, dos germans dedicats a la música pop1 des d'una visió extensa i alhora selectiva i subjectiva. En aquest paradigma eclèctic però personal de ben segur hi entren, a banda de propostes més o menys minoritàries d’actualitat, Pérez Prado, Buddy Holly i La Banda Trapera del Río i no pas The Police, U2 o Whitney Houston. Es tracta d' exemples aleatoris, segurament irrellevants, però poden servir com a declaració d'intencions i predileccions.


Un dels nostres desitjos serà anar més enllà de recollir i oferir el que creiem més interessant de l’actualitat per a mirar d'establir ponts amb èpoques pretèrites, bandes extintes o semioblidades i obres d’altres dècades que creiem rellevants, reivindicables o senzillament imprescindibles en la nostra educació músicosentimental.


En resum, la nostra és una proposta que tractarà la música popular com un espasme elèctric d’entusiasme subjectiu però totalment compartible; un sentiment juvenil sense tenir res a veure amb edats físiques, i un poti-poti fins a cert punt eclèctic que no pretendrà fer incursions en terrenys que no sentim nostres.



Nota:

1: Encara que no necessàriament de manera exclusiva: algun dia se'ns escaparà alguna reflexió arran de la fascinació que exerceixen les germanes Angélica i María Font a Los Detectives Salvajes, la incombustibilitat de Jens Voigt damunt la bicicleta o l'absurd que resulta discutir en un bar sobre el putu Darren Aronofsky.

1 comentarios:

  trinxo

13 de octubre de 2008, 18:05

Ep Nens! Molta sort aquesta nit amb l'estrena, frisso per que penjeu el podcast del programa.

Apa, nanit i tapeu-vos.