16 Lovers Lane: L'obra magna de The Go-Betweens


16 Lovers Lane, editat l’any 1988, va ser el sisè álbum de The Go-Betweens, o el que és el mateix, el grup de Robert Forster i Grant Mc Lennan, que a aquelles alçades ja havien fet treballs esplèndids com Before Hollywood o Liberty Belle and the Black Diamond Express.Però les circumstàncies que van rodejar la creació del disc el van convertir en especial i segurament en el més rodó que havien fet fins aquell moment (i que, mai superarien). Va ser un disc que venia precedit per una sèrie de canvis a les vides dels seus creadors que van ser molt importants i que van marcar de manera molt rotunda les composicions i la gravació. Abans d’enregistrar el disc la banda es va moure de ciutat; van marxar de Londres per tornar a la seva Australia natal. De fet, Robert Forster va tornar a viure amb els seus pares i les cançons d’aquest disc les va gravar allà, molt aïllat de la vida salvatge que diu el tòpic que tenen els artistes de rock. A més, va haver-hi un canvi de baixista després de la marxa de Robert Vickers, que va ser substituït per John Wilsteed. Però més que el canvi geogràfic, i molt més que el canvi de formació, el que va marcar el naixement de 16 Lovers Lane va ser la situació sentimental dels seus dos líders. Mentre que Robert Forster trencava la seva relació amb la batería de la banda, Lindy Morrison, Grant Mc Lennan va començar una relació sentimental amb Amanda Brown, la violinista del grup. El resultat d’aquesta situació emocional contraposada va ser que el disc tingués dos tipus de cançons bastant diferents, però totalment complementàries ja que totes parlaven d’una manera o d’una altre de l’amor. Dels 10 temes del disc 5 eren de Mc Lennan i 5 de Forster. Els de McLennan són optimistes, brillants, influenciats pel nou amor, mentre que les cançons de Forster tenen un aire melancòlic, molt menys eufòriques i són més reflexives.

Després d’acabar la gravació del disc van passar algunes coses que van precipitar el pimer final de la banda. Forster es va tornar a enamorar i va marxar a viure a Alemanya, i quan va tornar a Australia es va trobar que la situació personal d’alguns membres del grup no era òptima i la possibilitat de gravar un nou disc a poc a poc va anar desapareixent. Així doncs, un any després de gravar 16 Lovers Lane The Go-Betweens es van dissoldre i Forster i Mc Lennan es van dedicar a editar treballs en solitari. Per sort no va ser definitiu, ja que 10 anys després es van tornar a reunir, i amb una nova banda sense els antics membres que els acompanyaven als anys 80 van posar en marxa la segona etapa de The Go-Betweens. Havien trigat 10 anys però havien recuperat la il·lusió per fer cançons, per gravar discos i per sortir de gira i d’aquesta segona etapa van sortir 3 treballs fabulosos, que demostraven que The Go-Betweens eren segurament la banda de pop més gran que havia sortit mai d’Australia. Però desgraciadament Grant Mc Lennan va morir d’un atac de cor el maig del 2006, amb només 48 anys, posant un tràgic el punt i final a aquesta magnífica banda.


ROOTS & ROTS I

Aquesta secció estarà dedicada al que trobo que són les arrels humanes del ritme. Parlo simplement del que notem al nostre estòmac, quan un baix o un timbal posen en marxa alguna cosa que tenim amagada al cervell.



Des que em vau proposar aquesta col.laboració tinc molt clar qui l´estrenaria. Us porto un fantástic tema hiphop que un trio de Barcelona van gravar per Galleta Records aquest 2008.

Ells es diuen El Gremio, són ElFeo1, Nerko i DJCode. Podeu escoltar la cara A del primer single al seu Myspace.

Com a segon plat del día tenim una bona ració de disco dels setanta.

Stereo MC's van utilitzar un sampler d´aquest tema pel seu hit de 1992, 'Connected'. Una gran cançó que recorda als últims dies del Madchester i The Haçienda.

Però no hem vingut per això. Ara agafarem el Concorde desde Londres el 1992 i aterrarem a Nova York el 1978. Directes a Studio 54. La era disco està acabant però encara te bona salut. Un dels seus artistes és Jimmy Bo Horne, que ara encara viu a la seva Palm Beach natal, a Florida i es dedica a promoure concerts sense descartar una tornada al mon discogràfic. Després de treure alguns singles que van tenir força exit com “Spank” va provar amb aquest tema que es titula “Let me be your lover”. Sí, estem d´acord, totalment pensat per la pista. Per tant, ara ens aixecarem, penjarem la bola de miralls, engerarem les llums de colors i a ballar. Tothom a ballar.



Jimmy Bo Horne - 'Let Me Be Your Lover' (1978) - Download

Per acabar, una debilitat personal: el músic de Jazz etíop Mulatu Astatke. De ben segur que el podrem escoltar més vegades en aquesta secció, però ara mateix és totalment necessari mencionar el concert que el 17 d´abril de 2008 va fer amb la banda de afro/jazz/funk/hiphop londinenca The Heliocentrics al Cargo de la capital anglesa. Una excelent combinació entre l´experiencia de Astatke, les seves delicioses composicions i la força d´uns joves que donaran molt de joc en el futur.



Si heu arribat fins aquí, no puc més que oferir la gravació del concert com a petit regal. El so és força bo:

Mulatu Astatke & The Heliocentrics - 17 Abril 2008 - Cargo, London

Part 1
Part 2

AUDIO PROGRAMA II - 20 OCTUBRE

Ja tenim disponible el segon programa.

El podeu descarregar aquí:

Buscant Jeff Mangum - 20/10/2008

PROGRAMA II (20 OCTUBRE)




Al segon programa de Buscant Jeff Mangum escoltarem algunes novetats discogràfiques, com les de Jenny Lewis, High Places, Blitzen Trapper, All Girl Summer Fun Band i un dels nous grups a seguir en aquest 2008: Chiquita y Chatarra.


Chiquita y Chatarra, les rrrrriot girls venen d´Asturies, tothom ho sap.


A més, el monogràfic d’avui està dedicat a un dels discos de pop més destacats dels anys 80, el 16 Lovers Lane de The-GoBetweens.


Per acabar, a la última part del programa, debutarà Daniel Griso a la secció de música negra, que ens portarà una declaració d´intencions, la millor banda hip-hop de Barcelona, un viatge en el temps des de Manchester fins a Nova York (o des de Londres fins a Palm Beach) i la combinació perfecta entre el jazz africà, la big band moderna i la imaginació anglesa.