L'estratègia de la desaparició. "In an aeroplane over the sea" de Neutral Milk Hotel

"And one day we will die and our ashes will fly from the aeroplane over the sea"

Jeff Mangum es va donar a conèixer com a líder de Neutral Milk Hotel, banda assentada a Athens, Georgia, en el si del col·lectiu Elephant6, dedicat desde la década dels noranta a redefinir el pop psicodèlic d’inspiració sixties.

Després d’un primer disc publicat el 1996, i titulat “On Avery Island”, que apuntava una personalitat rotunda sense acabar de concretar-se en un treball del tot rodó, dos anys després arribaría el disc que avui ens ocupa.

Mangum era un tipus reservat, amb formació en el camp de les Belles Arts, que un bon dia, en una d’aquelles accions aparentment banals però al capdavall decisives, va entrar en una llibreria i es va endur un exemplar de “El Diari d’Ana Frank”. La lectura de les experiències de la noia durant l’holocaust el va obsessionar fins al punt de privar-lo de moltes hores de son. Aquesta obsessió el va portar a escriure cançons que, de manera més o menys explícita, versaven sobre la historia d’Ana Frank. Es tractava de temes de tall íntim als que, no obstant, la intensitat de la seva veu i la èpica de baixa fidelitat de la banda conferien un dramatisme enigmàtic però potentíssim. A l’enigma ajudava l’abundància d’imatges críptiques, de tall psicodèlic i inspiració en el món de, entre altres, Lewis Carroll. A “Holland, 1945”, per exemple, apareixen noies nascudes amb roses als ulls i pianos en flames. I tot això, recordem-ho, parlant d’Ana Frank.

Quan el disc es va publicar va tardar una mica a rebre reconeixement. Cal recordar que es tractava de 1998, l’era dels blogs encara no havia arribat, i llavors les coses no succeïen amb la rapidesa d’ara. Però quan algunes revistes van començar a fer-li cas uns mesos després, Jeff Mangum ja tenia un peu i mig fora de l’esfera pública. La prensa va començar a sol·licitar entrevistes però el nostre home s’hi va negar el màxim possible. Els REM van oferir a la banda a obrir els seus concerts però la resposta va ser un altre no. Poc a poc, però amb decisió, Mangum va portar a terme una estratègia de desaparició que encara avui pràcticament perdura. L’única concessió registrada als mitjans va ser una conversa que va mantenir l’any 2002 amb la revista on line Pitchfork on explicava els seus motius, els seus dimonis.

Mangum deia que després de la publicació de In an Aeroplane Over the Sea, va entrar en un període en que les seves consideracions més bàsiques sobre la realitat es van desmuntar. Un d’aquest pressupòsits, explica, era que la música li havia de servir per a combatre els seus fantasmes. Al veure que això no era així, al comprobar que l’art i la bellesa no podien eixugar tot el que hi ha de mesquí, se li va fer imposible posar-se a treballar en un altre disc.

Va pasar un temps viatjant pel món, fins i tot va passar una temporada en un monestir. Entre les poques activitats que se li coneixen d’aquest període hi ha la publicació de gravacions de camp de folk búlgar que pressumptament va enregistrar el propi Mangum. També la participació sota el nom de Jefferson en un programa de ràdio de New Jersey… fins que algún oient va descobrir la seva identitat, i va tornar a desaparèixer. De tant en tant ha irromput per sorpresa en concerts de bandes amigues per a fer corus en una cançó, però ha seguit sempre refusant entrevistes i ofertes per a publicar la seva propia música.

Actualment, l’únic que es té més o menys per cert és que viu a Nova York, està casat i duu una vida més o menys normal i més o menys feliç. I atenció, noticia d’última hora. Dissabte pasta, dia 11, va fer una breu aparició en un concert que membres d’ Elephant6 van oferir a Nova York.

Si algú creu saber com fer que aquest home torni al món de la música per la porta gran, que hi faci alguna cosa. O potser no. Potser val més fer cas al John Wayne de Liberty Valance i, entre la llegenda i la realitat, quedar-nos amb la llegenda.

PODCAST!!!



Ja tenim disponible el podcast del programa i hem publicat el primer capítol. També està disponible a iTunes.

Podcast URL

Podcast RSS Feed

L'Enciclopèdia Musical de Kalaupapa (13 d'octubre de 2008): Yu-mex

En acabar la Segona Guerra Mundial, la Iugoslavia socialista del Mariscal Tito, que es va desempallegar de l'enemic nazi sense massa ajuda exterior, trenca relacions amb la URSS, decideix com Sinatra fer les coses a la seva manera i renega dels avorrits referents culturals soviètics, plens de realisme tediós i de discurs hegemònic stalinista.
Com que tampoc és qüestió de recórrer a les deixalles capitalistes de Carl Barks, Tito troba en el Mèxic priista un bon productor de referents audiovisuals per importar i difondre entre els eslaus del sud, famolencs d'oci i de discurs. Les apassionants pel·lícules mexicanes d'aventura, drama i exaltació revolucionària comencen a arribar amb força als cinemes iugoslaus i esdevenen, en plena dècada dels anys 50, una veritable moda de masses, amb els seus barrets, els seus paisatges desèrtics i, per damunt de tot, les seves emotives i divertidíssimes ranxeres.
El yu-mex, nom possible d'aquest gènere eminentment iugoslau, amb les seves conegudes melodies i la seva sonoritat misteriosa, es converteix per dret en un dels fenòmens musicals més intrèpids de l'Europa de la Guerra Freda i, sense dubte, en un element clau per entendre les dinàmiques culturals dels països no alineats.

Heus aquí el Mama Juanita de la banda de yu-mex El Niño (format m4a), un bonic exemple de ranxeres iugoslaves post-comunistes.


Disc
Pàgina web de El Niño
Més informació entorn el yu-mex

Audio Programa I - 13 Octubre

Ja tenim disponible el primer programa.

El podeu descarregar aquí:

Buscant Jeff Mangum - 13/10/2008

Programa I (13 Octubre)

Avui, a Buscant Jeff Mangum:


Howe Gelb. L'oració del desert.


Novetats:

Herman Düne - On a Saturday (Next Year in Zion)
Giant Sand - Without a Word (Provisions)
Boston Spaceships - Go for the Exit (Brown Submarine)
The New Year - The Company I Can Get (The New Year)
Kitty, Daisy & Lewis - Mean Son of a Gun (Kitty, Daisy & Lewis)


Una Vida en Decibels:

Neutral Milk Hotel - In An Aeroplane Over the Sea (1998)


Enciclopèdia Musical de Kalaupapa:

Ranxeres iugoslaves (yu-mex)

Divisa

El programa i el blog, dos germans dedicats a la música pop1 des d'una visió extensa i alhora selectiva i subjectiva. En aquest paradigma eclèctic però personal de ben segur hi entren, a banda de propostes més o menys minoritàries d’actualitat, Pérez Prado, Buddy Holly i La Banda Trapera del Río i no pas The Police, U2 o Whitney Houston. Es tracta d' exemples aleatoris, segurament irrellevants, però poden servir com a declaració d'intencions i predileccions.


Un dels nostres desitjos serà anar més enllà de recollir i oferir el que creiem més interessant de l’actualitat per a mirar d'establir ponts amb èpoques pretèrites, bandes extintes o semioblidades i obres d’altres dècades que creiem rellevants, reivindicables o senzillament imprescindibles en la nostra educació músicosentimental.


En resum, la nostra és una proposta que tractarà la música popular com un espasme elèctric d’entusiasme subjectiu però totalment compartible; un sentiment juvenil sense tenir res a veure amb edats físiques, i un poti-poti fins a cert punt eclèctic que no pretendrà fer incursions en terrenys que no sentim nostres.



Nota:

1: Encara que no necessàriament de manera exclusiva: algun dia se'ns escaparà alguna reflexió arran de la fascinació que exerceixen les germanes Angélica i María Font a Los Detectives Salvajes, la incombustibilitat de Jens Voigt damunt la bicicleta o l'absurd que resulta discutir en un bar sobre el putu Darren Aronofsky.