Forever Blue


Chris Isaak és un d'aquells artistes dels quals tothom coneix alguna cançó, i fins i tot els reconeix fisicament, però en general no es parla de la seva discografia o se li reconeix el mèrit amb cap disc. En aquest cas per exemple tothom recordarà Wicked Game, o Blue Hotel, o Baby did a bad bad thing. Però és que a part de tenir una sèrie de hits universals Chris Isaak també té discos esplèndits, i segurament per sobre de tots està el Forever Blue. Isaak és 100% californià, i actua com a tal. La seva mare, però era de Gènova, i va ser ella que li va començar a inculcar la passió pel rockabilly dels anys 50 i la música de Sun Records, el primer Elvis o Roy Orbison. Amb un parell de discos que van passar bastant desaparcebuts l'èxit de Isaak arriba gràcies a David Lynch, que inclou una versió instrumental de Wicked Game a Corazón Salvaje i porta la cançó a sonar a totes les radios.

Forever Blue és el cinquè disc de Chris Isaak, i és un disc de ruptura clàssic, i fins i tot en el seu packaging original portava una carta dedicada a la persona sobre la que parlen totes i cadascuna de les cançons del disc, una noia que va deixar a Chris Isaak. Si la història és certa o simplement és un excercici d'estil impecable sobre com aprofitar-se de tota la mística que envolta els discos de ruptura, no es pot saber del cert. El que és indubtable és que és el treball on trobem a Chris Isaak en el seu punt àlgid, amb una banda totalment consolidada, els mateixos amb els que va formar la seva primera banda, Silvertone, i amb la majoria dels quals segueix tocant avui en dia.



I és que Chris Isaak fa música de gènere, amb influències claríssimes i sense cap intent per dissimularles. És rockabilly, és Roy Orbison, és l'Elvis d'abans de Las Vegas, i no només a nivell musical, sino que estèticament tota la iconografia que envolta Chris Isaak sembla més dels anys 50 que de mitjans dels 90, quan els estils de moda eren el grunge, el rap, el brit pop, o l'indie rock nordamericà. I el que té més mèrit és que jugant a ser Elvis o Orbison no surt mal parat i ha aguantat el pas dels anys mantenint un bon nivell en disc, i sobretot en directe.


Forever Blue

0 comentarios: