L'Enciclopèdia Musical de Kalaupapa (10 de novembre de 2008): el Humppa


El humppa és un estil de música finlandès, que sona a polka, i que segons la wikipedia està emparentat amb el jazz i a foxtrot. És també el ball que es balla quan sona aquesta música tant divertida. Tot i que els finesos han acabat per fer servir la paraula humppa com a genèric per qualsevol ball social: mirin si es popular aquesta musiqueta.
El mateix mot Humppa se l’inventa un locutor de ràdio, anomenat Antero Alpola a la dècada dels cinquanta. De fet el treu d’Alemanya, d’una Oktoberfest, en la que les bandes de música toquen una música molt rítmica ideal per fer baixar la birra. Aquell so, els alemanys allà presents l’anomenaven oompa... En realitat, oompa és només una onomatopeia que intenta imitar el so de la tuba. Un cop Alpola dona la idea, els finlandesos de seguida l’adopten com a etiqueta per a la seva pròpia música de borratxera. El humppa és, doncs, un estil recent; emparentat amb la polka i amb altre músiques tradicionals però relativament recent.
Com podran comprovar és una música molt ràpida, que es sol tocar de 250 a 280 pulsacions per minut. És ballable independentment de la postura i la situació de l'oient, vagi lo borratxo que vagi. Per desconeguts processos químics vinculats al fred, és complicat que un finlandès no alegri la cara quan els musics toquen. Segurament per això és tan popular.



Eläkeläiset


Eläkeläiset és una banda de pop humppa molt coneguda a Finlàndia, però també a Alemanya, que es dedica a fer versions de temazos pop-rock molt i molt comercials i molt i molt coneguts: Barbie Girl d’Acqua, Jump de Van Halen, London Calling de The Clash... Aquesta gent són l’Onni Waris als teclats, el Martti Waris al baix, el Kristian Voutilainen a la bateria, el Lassi Kinnunen a l’acordió i el Petteri Halonen als teclats i a la guitarra. Tots canten i fans cors. Per la seva actitud musical i per la seva relació gairebé morbosa amb l’alcohol, tenen molta tirada entre els jevis i toquen sovint a festivals de metal. Han tocat fins i tot al festival de Wacken, meca europea del gènere.

UN DISC

0 comentarios: