L'Enciclopèdia Musical de Kalaupapa (13 d'octubre de 2008): Yu-mex

En acabar la Segona Guerra Mundial, la Iugoslavia socialista del Mariscal Tito, que es va desempallegar de l'enemic nazi sense massa ajuda exterior, trenca relacions amb la URSS, decideix com Sinatra fer les coses a la seva manera i renega dels avorrits referents culturals soviètics, plens de realisme tediós i de discurs hegemònic stalinista.
Com que tampoc és qüestió de recórrer a les deixalles capitalistes de Carl Barks, Tito troba en el Mèxic priista un bon productor de referents audiovisuals per importar i difondre entre els eslaus del sud, famolencs d'oci i de discurs. Les apassionants pel·lícules mexicanes d'aventura, drama i exaltació revolucionària comencen a arribar amb força als cinemes iugoslaus i esdevenen, en plena dècada dels anys 50, una veritable moda de masses, amb els seus barrets, els seus paisatges desèrtics i, per damunt de tot, les seves emotives i divertidíssimes ranxeres.
El yu-mex, nom possible d'aquest gènere eminentment iugoslau, amb les seves conegudes melodies i la seva sonoritat misteriosa, es converteix per dret en un dels fenòmens musicals més intrèpids de l'Europa de la Guerra Freda i, sense dubte, en un element clau per entendre les dinàmiques culturals dels països no alineats.

Heus aquí el Mama Juanita de la banda de yu-mex El Niño (format m4a), un bonic exemple de ranxeres iugoslaves post-comunistes.


Disc
Pàgina web de El Niño
Més informació entorn el yu-mex